Hola sóc Patrici i vos vaig a contar la meua vida. Vaig nàixer al 500 d.C. La meua infància va ser molt bonica: era fill únic, el meu pare era artesà i la meua mare també, teniem un taller i vivien allí perquè no erem artesans famosos de Constantinoble. El taller on viviem era menut tenia una habitació per a dormir, una altra per a cuinar i després estava el taller on els meus pares feien vestits per als clients. I així va ser tota la meua infància fins que va morir mon pare, aleshores ma mare no podia seguir treballant amb aquesta desgràcia jo vaig succeir als meu pare i mare. Com jo havia vist als meus pares treballar, molt ràpidament vaig començar a fer vestits, així durant uns quants anys.
En aquests anys vaig conseguir molts solidus bizantins ja que tenia més clients i em vaig fer més famós que els meus pares. Durant aquests anys va morir ma mare, però jo vaig soportar el dolor i com només quedava jo en la família no em podia permetre parar de treballar, aleshores vaig continuar. Poc a poc i amb molt d'esforç em vaig fer l'artesà més famós de Constantinoble.
Un dia qualsevol va aparèixer un soldat pel taller i em va dir que Justinià, el nou emperador, havia vist els meus vestits i que volia un, si li feia algú i li agradava seria recompensat amb molts diners. Aleshores jo vaig dir que sí, estava molt content perquè li havia pres mesures per al vestit i el dia que vaig anar a entegar el seu vestit a l'emperador es va quedar bocabadat, ja que era justament el que volia. I com em va dir el soldat vaig ser recompensat.
A partir d'eixe moment sempre em demanava tot tipus de roba des de vestits per a parlar a la ciutadania o roba de campesí com si fora pobre. Un dia de l'any 532 vaig anar al gran palau per entregar un dels vestits que m'havia demanat Justinià el Conqueridor, però havia d'esperar-ho perquè ell estava amb la seua dona Teodora al hipòdrom veient algun event que hi havia. Vaig esperar hores. De sobte van entrar correguent Justinià i Teodora i em van dir que hi havia una revolta i que haviem de fugir, però Teodora no volia, a més de fons s'escoltava com la gent cridava “NIKA”. Mentres tant, jo estava preocupat pel meu taller, aleshores em vaig anar a un balcó per a vore el que pasava i l'últim que vaig escoltar va ser “mireu l'artesà que dóna suport a l'emperador i li fa vestits” i en eixe mateix moment em va donar una pedra al cap i em vaig desmaiar.
Al despertar-me estava en un llit i hi havien unes quantes persones però, no coneixia a ningú. Després em van contar que eren els emperadors de Constantinoble i que va haver-hi una revolta, la revolta de la Nika que es va produir ja que va a vore una discusió entre els verds i els blaus al hipòdrom, a més havia un rerefons polític i com havia de pujar els impostos a la ciutadania per a negociar la pau amb els Perses va esclatar una revolta, però al final l'exèrcit va rodejar als manifestants i amb el general Belisario van acabar amb la revolta. I mentres tant que jo em vaig anar a un balcó i em van llançar una pedra i que els metges em van salvar la vida però que no recordaria res de res, també em van dir que jo era artesà i que era el més famós encara que ara ja no anava a poder fer vestits a l'emperador. Uns quants soldats em van portar al meu taller i es van anar.
Ja no sabia que fer, no recordava res, ni a mon pare ni a ma mare ni si tenia germans o germanes o algú de la meua família, només sabia que tenia molts diners i podria viure algun temps fins que s'acabaren els meus diners.
Uns deu anys després ja no tenia diners, i vaig començar a passar fam, com no em recordava de res no volia seguir així. Aleshores vaig pensar que això significava que era el final de la meua vida.
Els emperadors s'em van adonar de la meua situació i volien ajudar-me i jo ho vaig acceptar però, ja era massa tard perquè ja estava molt malalt, així que al mes i mig no vaig aguantar més. Al 543 vaig morir al meu taller acompanyat d'alguns soldats de l'Imperi Bizantí.
FI
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada